Interacció amb els Grups

Podriem dir-ne "El nostre cant popular"

Estimats lectors:

Si pensem tranquil·la i detingudament, des d'una ubicació objectiva, realista i tocant de peus a terra sobre la qüestió:

"Quina és la cançó que pugui representar a nivell mundial a Catalunya (tenint en compte que la sardana, la nostra estimada sardana, també té una accepció com a cançó però bàsicament és una dansa) per tradició, carisma, seguiment, coneixement general, acceptació i producció artística? "

Estic ja més que segur que, a banda de la nova música catalana de nous autors i intèrprets, bons/es, molt bons/es, aquesta cançó és l'havanera.

Per què? És evident. Ens coneixen a tot arreu del món!

Escriviu al cercador en català o en castellà: "habaneras" o bé "havaneres" i hi sortirem tot un reguitzell de noms i blogs vinculats al tema de l'havanera. També hi sortiran indicadors cap a Torrevieja o altres indrets del país en els que aquest gènere hi té cabuda, que no un arrelament tan intens com a Catalunya.

Tothom, interessat en el tema, coneix, sap que Catalunya és el referent principal de l'havanera. Ni els propis habitants de l'Havana en tenen una consciència mínimament aproximada a la nostra del què és aquest gènere, aquesta cançó.

És per això que, malgrat sentències no sabedores de moltes i moltes de les nostres realitats pròpies i "en cumplimiento de su labor insti-constitucional", podria afirmar que l'havanera és, com a cançó, el cant tradicional d'aquest nostre racó del planeta anomenat CATALUNYA.

Nacionalisme? Si.
Realitat? També.

La tradició de cada poble la fa el poble i qui li reconeix.

Salut!

Les quatre banderes
Lletra: Miquel martí Pol
Música: Vicenç Macias


Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat;
la bandera que fa quatre l'he desada en un calaix.

No la'n trauré fins que bufi
ben fort el vent de llevant
i s'endugui aquest mal aire
que ens toca de respirar.

Tornada
Tenia un jardí amb tres arbres,
un mal vent me'ls ha esfullat.

Amb el jardí ple de fulles
no fa de bon caminar.

El mal vent encara bufa;
jo no em canso d'esperar:
de cada fulla caiguda
als arbres hi neix un tany.




De dos amors que tenia
l'un en terra, l'altre en mar,
el de terra l'empresonen,
l'altre viu exiliat.

Jo ni ploro pel de terra
ni em lamento pel de mar,
plor i laments de què serveixen?
gent que lluiti és el que cal!

Tornada
Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.

Si quan parlo s'esparveren,
jo que sí, em poso a cantar.

Canto i canto i cantaria
si pogués més fort i clar.

Quan les cançons fossin pedres,
vinga fones i al combat!

Coda
Amors, arbres i banderes
són mots de bon recordar,
qui n'aprèn la cantarella
mai més no l'oblidarà.

Si encara no l'heu apresa
no us canseu de preguntar,
que si els mots són com la pluja..
la terra som tots plegats!!

Habacompo
Bloc dels vídeos i les lletres de les millors havaneres i boleros

La Habanera
Bloc de L'Havanera en castellà

Add to Google

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I llavors, parlaren ells...