Interacció amb els Grups

Midi de Les quatre banderes









Extreta de: lacomunidad.elpais.com

Continuant amb la sèrie de publicacions de MIDIS, com a regal a la fidelitat dels lectors del Bloc, avui L'Havanera us proposa el midi de "Les quatre banderes", poema nacionalista en defensa de la llengua, el més gran que tenim a Catalunya. Aquests midis també es poden trobar en un altre bloc denominat Compositors de L'Havanera on, a més, s'inclou una partitura en PDF de cada un d'ells llesta per imprimir.

Us recomano escoltar-ho amb els cascs.

Gràcies per les vostres visites!!




Les quatre banderes


Durant la celebració del centenari d'una avia, algú va llegir aquest poema d'en Miquel Martí Pol i el descubriment del mateix va venir acompanyat de la música que, en to major i amb aire d'himne, va vestir-lo fins ara i ja fa uns quants anys d'això. Per a mi és una defensa de la llengua i la nacionalitat catalanes enferrissadament poètica.
Gran, Miquel Martí i Pol. Al cel sia.

Havanera.
Autors: Miquel Martí i Pol i Vicenç Macias

L'única cosa que us demano si us la baixeu, és que em deixeu un petit comentari a l'entrada dient que ho feu; no cal, si no voleu dir qui sou, tot i que prefereixo que ho dieu.

Això em permeterà de valorar el tràfic en el servidor de baixades. Gràcies!

ESCOLTAR:

Partitura completa

Partitura per a guitarra, acordió, fiscorn i tres veus.
Harmonització: Vicenç Macias

(Demanar els meus arranjaments per Email)

Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat;
la bandera que fa quatre
l'he desada en un calaix.
No la'n trauré fins que bufi
ben fort el vent de llevant
i s'endugui aquest mal aire
que ens toca de respirar.

Tenia un jardí amb tres arbres,
un mal vent me'ls ha esfullat.
Amb el jardí ple de fulls
no fa de bon caminar.
El mal vent encara bufa;
jo no em canso d'esperar:
per cada fulla caiguda
als arbres hi neix un tany.

De dos amors que tenia,
l'un en terra, l'altre en mar,
el de terra l'empresonen,
l'altre viu exiliat.
Jo ni ploro pel de terra
ni em lamento pel de mar.
Plor i laments de què serveixen?
Gent que lluiti és el que cal.

Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.
Si quan parlo s'esparveren,
jo que sí, em poso a cantar.
Canto i canto i cantaria
si pogués més fort i clar.
Quan les cançons fossin pedres,
vinga fones i al combat!

Amors, arbres i banderes
són mots de bon recordar.
Qui n'aprèn la cantarella
mai més no l'oblidarà.
Si de cas no l'heu apresa
no us canseu de preguntar,
que si els mots són com la pluja
la terra som tots plegats!!



Compositors de L'Havanera

La Habanera

Technorati Profile

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I llavors, parlaren ells...