Interacció amb els Grups

La importància de les veus com a instruments més importants de la partitura d'una havanera


En qualsevol peça musical hi ha un instrument que ostenta la major importància dins del conjunt, així, es pot parlar d'un protagonisme absolut del "celo" en una composició per aquest o del piano en igual circumstància. A la música cantada, la cançó, és la veu la que ocupa el centre de totes les atencions; és per això que hem de dedicar el màxim esforç en el tractament de la mateixa.

Però em refereixo a "LA VEU" com a instrument principal d'una havanera, no com a so físic, de manera que podríem parlar d'una cançó exquisida amb una extraordinària harmonia per les veus i interpretada amb unes cordes vocals de qualitat baixa o mitjana (no dic dolenta, perquè en aquest cas seria millor no cantar) i viceversa, o sigui, unes veus físicament tocades pel do de la meravella que, interpretant una harmonització mediocre, no llueixen de cap manera en tot el seu esplendor.

Ajustant-nos llavors a la veu, juntament amb els instruments, com a part integrant d'una partitura musical i tenint en compte les premisses anteriors, estic convençut que el desenvolupament d'una cançó -aquest esforç creatiu dins d'unes normes harmòniques- ha de passar majoritàriament pel estudi exhaustiu de les diferents cordes que composen la peça, la seva implementació dins de cada passatge en funció del text cantat i l'aprofitament físic, concret i individual de cada una d'elles, de manera que un tenor canti quan el text arriba a un moment de la narració que requereixi un color musical per la seva veu, o per un baix, o per a un baríton, o que cantin els tres en un "tutti" perfecte quan (no necessàriament en la tornada) la força o la reiteració d'un missatge textual així ho suggereixi.

Això fa arribar a l'oient el que realment volem que li arribi i, com a valor afegit, ens fa gaudir encara més de la interpretació de la cançó. Si, a més d'aquest treball musical de les veus, tenim la sort de comptar amb tres d'elles que , com a instrument físic, siguin privilegiades, el resultat no pot ser més que excel·lent.

Resumint:

- Les veus són els pentagrames més importants de la partitura d'una havanera, per tant mereixen la major part de l'esforç en els arranjaments, sense menyspreu dels instruments, però el màxim.

- La tessitura ha d'estar compresa entre la notes a les que arribin perfectament, amb la màxima qualitat, el tenor per dalt i el baix per baix, per tant no serveix de res una tonalitat en la qual aquests no brillin amb el seu valor intrínsec.

- Com a instrument que és, la veu d'un tenor no és més important que la d'una baix o baríton, només és la primera, en qualsevol cas participarà quan, per les seves característiques, sigui convenient utilitzar-la, com un violí o un instrument agut.

- La dinàmica inherent a cada passatge ha de ser estrictament aplicada a les veus, matisant així amb el seu poder harmònic i el seu timbre únic el que ens inspira el text.

- LA VEU HUMANA ÉS EL INSTRUMENT MÉS VALUÓS E IMPORTANT EN UNA HAVANERA.

Salut!

PARTICIPA EN EL FORO

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I llavors, parlaren ells...