Interacció amb els Grups

El que es veu damunt dels escenaris... 2


Continuant amb l'observació del circuit de concerts estiuencs d'havaneres, l'espectador que parlàvem, expert en audició de les mateixes (no em refereixo a qui escriu, si no a gent diversa que, encara que no ho sembli, entènen i molt del gènere) pot observar un segon tipus d'actuants força variat també pel que fa a la concepció que cadascun d'ells té al voltant del gènere.
2. Actuant que, vist des del pati de butaques (o cadires de l'ajuntament de torn), dóna la sensació de no saber estar damunt l'escenari, se li fa gran i desconegut, s'aparta del micròfon entre estrofa i estrofa, es gira a tocar un control de la taula de mescles que té al darrera perquè no sent la guitarra i el "caché" no dóna per pagar un tècnic de so; sovint, entre tema i tema, perd absolutament la compostura parlant animadament amb el company / a que té al costat i saluda els coneguts entre el públic, perdent la concentració .
Pel que fa al vestuari, normalment (a vegades si), no llueix una estupenda gorra de llop de mar i la seva indumentària acostuma a composar-se d'una samarreta a ratlles horitzontals i pantalons de tergal blau marí o negre.
Escoltant a aquest actuant, l'espectador té la sensació que no sap de què va el tema de la música cantada, perquè en el seu repertori no s'endevina res més que la còpia d'altres temes i d'altres harmonitzacions, estiguin aquestes bé o malament realitzades; sap de què va el tema concret del gènere de l'havanera perquè li agraden molt, siempre que ha pogut ha assistit a "cantades" i sempre va voler pertànyer a una formació que interpretés havaneres, realitzant el seu somni el dia que juntament amb altres pares de l'AMPA del col · legi on van els seus fills, van decidir formar un grup, "total ..., la qüestió és gaudir i guanyar diners extra".
En definitiva, observant a aquest intèrpret té un la sensació d'assistir a una actuació amb un repertori ja escoltat fins la sacietat, ritmes i instrumentació nuls, amb una interpretació treballada en funció de dir la lletra amb l'estómac encongit, més pendent de recordar quan li toca entrar a cadascun i què ha de dir, ja que no s'entén, ni s'intenta entendre, el que s'està dient.
Normalment hi ha una "veu cantant" que destaca sobre les altres i el que arriba al públic és: tenor líric collonut, d'inacabable calderó (a vegades aquesta regla la confirma un baríton o un baix d'idèntiques qualitats) i acompanyament (la resta de veus més l'acordió i la guitarra).
El públic sol aplaudir aquestes ... qualitats i sovint exclama: quin tenor!!.
Aquest actuant guanya diners, "treballa molt" perquè siempre el contracten els mateixos clients poc exigents, amb els quals pacta un preu baix que incrementa en 50 € cada nova temporada i així s'assegura les actuacions, però podria guanyar més si fés l'esforç de comprendre el què és realment un concert d'havaneres i la importància que té el públic com a principal objectiu de tota actuació.
No es dóna prestigi a si mateix ni al gènere, ja que no aporta res de nou a qui el veu i l'escolta, donades les seves mancances.
No li agrada ser criticat, però no li ve de gust aprofundir en estudis musicals que li reportin valor afegit, per què? ja copiaran els temes dels intèrprets del tipus 1.
La presència d'aquest tipus de actuant és, més o menys, d'un 80% del total.


Visita i participa en el FÒRUM DE L'HAVANERA
Tu ets el futur del gènere!

1 comentari:

  1. Cal relativitzar-ho. Es evident que hi ha grups que son excactament el que es comenta en aquest text, però, crec que s'ha de ser més curòs catalogant. Personalment crec que hi ha més tipus de grups que aquests dos. que semben ser resumits en grups bons i grups dolents.

    ResponElimina

I llavors, parlaren ells...