Interacció amb els Grups

"Només distingint entre forma musical i gènere musical podrem fer justícia a la realitat del gènere" L'havanera: entre el gènere i la forma.






D'acord amb la descripció del blog que resa en l'encapsalament de L'Havanera:

"..amb l'objectiu d'augmentar el nivell de comprensió del fenòmen musical que l'havanera representa ACTUALMENT, sense entrar en "els orígens" ni tampoc en "la història" de la mateixa, sinó en l'estat d'avui, al segle 21.."

a manera de lliçó magistral d'algú que en sap, tinc el gust de publicar un article d'en Albert Sanjurjo, del grup Cant de Taverna,que deixa sense lloc al dubte quan intentem definir l'havanera com a gènere. És important saber dins a on ens movem per poder tractar-ho en la manera que es mereix. Digne d'inclure-ho en la millor Wikipedia. Llegiu:

L'havanera: entre el gènere i la forma

Després d'una revisió acurada en ocasió de les diferents solucions adoptades per a referir-se a l'havanera com a gènere musical, sembla que no hi ha consens en acceptar una única definició que en satisfaci tots els usos.

Per tant, a fi d'aclarir què entenem per havanera, cal repensar-los i mirar d'articular una nova definició que els emmarqui i comprengui.

Sovint, quan usem el terme havanera en tant que gènere musical ho estem fent des de la seva accepció en tant que forma musical.

De fet, el motiu pel qual trobem opinions tan disperses a l'entorn de què és i què no és havanera és conseqüència de l'assimilació dels conceptes forma musical i gènere musical.

Hem d'evitar, per tant, transferir característiques pròpies de gènere-com volició artística- a característiques pròpies de forma –com ritme, compàs o tempo.

Pot semblar sorprenent, però una havanera no és només una composició escrita en compàs 2/4, tempo moderat, figuració rítmica de corxera amb punt / semicorxera / corxera / corxera i en dues seccions (una primera en modalitat menor i una segona en modalitat major), com proposen les definicions formals.

De cap de les maneres, en termes de gènere, no podem acceptar aquesta definició. Sens dubte, conté elements vàlids i definitoris, però en cas d'acceptar-la plenament hauríem d'admetre que l'himne nacional francès, per exemple, interpretat a partir d'aquestes premisses formals també és una havanera.

Com a gènere, l'havanera no és ni un ritme, ni un tempo, ni un compàs... en termes de gènere l'havanera és, a més, una obra escrita amb voluntat artística.

És a dir, una composició escrita amb voluntat de ser havanera i concebuda com a havanera. Pot resultar obvi, però aquest matís la distingeix d'una mera adaptació formal, com el cas de l'himne nacional francès.

Així, queden excloses d'aquesta definició les obres mancades de voluntat artística; és a dir, les obres no concebudes en termes d'havanera. Per tant, doncs, les primeres composicions escrites en forma d'havanera, no són havaneres en sentit de gènere.

Allò que hom denomina primeres havaneres no són sinó composicions genèricament incloses en els grups dansa o cançó, tal com indiquen i preveuen els seus compositors.

És cert, tanmateix, que plantegen i desenvolupen un seguit d'estructures musicals que, amb el temps, esdevindran en forma musical i, amb més temps, encara, en gènere musical.

Avui, per tant, quan parlem de l'havanera en tant que gènere musical, hem de parlar de composició musical que, conscientment, gravita a l'entorn de la forma musical d'havanera.

És important, aquí, fer notar l'ús de “conscientment” i “gravitar a l'entorn de la forma musical d'havanera” per entendre la vertadera dimensió de l'havanera com a gènere musical.

Una vegada presentats aquests dos conceptes bàsics –consciència i gravitació en tant que relació d'atracció-, podem definir, ja, havanera com a composició musical sotmesa, per decisió del compositor, a l'atracció exercida per la forma musical d'havanera.

Per dir-ho així, havanera és aquella composició musical el creador de la qual s'ha volgut basar en la forma musical d'havanera, ja sigui fidelment, superficialment o conceptualment.

Finalment, serveixi com a símil el binomi gènere humà - forma humana: si a un home li posem un nas de cavall no diem que és un cavall sinó un home amb nas de cavall; i si a un home li amputem una cama no diem que deixa de ser un home per haver perdut la cama; diem que és un home mutilat.

Anàlogament, si dotem l'himne nacional francès d'algun atribut propi de la forma havanera no diguem que l'himne nacional francès és una havanera sinó un himne dotat d'algun atribut propi de la forma havanera; i si alterem el ritme d'una havanera no diguem que deixa de ser una havanera perquè li hem alterat el ritme; diguem que és una havanera amb el ritme alterat.


Només distingint entre forma musical i gènere musical podrem fer justícia a la realitat del gènere.

Albert Sanjurjo i Vidal


HABACOMPO
Blog dels vídeos i les lletres de les millors havaneres i boleros

HABAPUBLI
Blog de Publicitat gratuïta per a artistes i grups

Add to Google

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I llavors, parlaren ells...